Linuxbcn.org

L’ús de la nostra llengua, pel que sembla, quan convé si que s’utilitza. Per exemple, per evitar filtres anti-spam. Ja en va parlar en Caballe.cat i avui me n’he trobat dos casos ben extranys al meu bloc: Dos comentaris en català, però que són clarament Spam. I bastant intel·ligent, ja que el comentari té a veure amb l’article. Suposo que a partir d’unes paraules clau extretes de l’article, generen unes frases. Que, traduïdes al català, sonen bastant malament (sobretot el segon comentari). Si no us creieu que és Spam, fixeu-vos amb l’enllaç de qui envia el comentari, o de les seves màquines…

I en un altre article del bloc (bastant antic), han deixat un comentari que sembla escrit a mà i en català, perquè el text té molt sentit. Però fixeu-vos amb qui envia el comentari, i una paraula enllaçada que apareix màgicament enmig del comentari.

Serà un virus del drupal que inserta spams aleatòriament? Per cert, la IP d’un dels comentaris, segons ripe.net, no existeix… (124.29.218.88)

Amb l’arribada dels 64 bits, els ordinadors poden tindre memòria RAM per parar un tren. És el cas dels servidors d’aplicacions, una tecnologia utilitzada antigament i que està tornant a emergir. Antigament s’utilitzava perquè no hi havia més remei que tindre un servidor central i terminals tontos per l’elevat cost del hardware (tant tontos que només mostraven per pantalla el tèxt que provenia del port sèrie, i enviaven les pulsacions de teclat). Similar a una sessió telnet o SSH d’avui en dia…

Avui en dia, és absurd dotar una oficina (treball ofimàtic) d’ordiandors actuals: Gigahertz a dojo, i escalfor i energia desperdiciats. La millor opció en aquest cas és la del servidor d’aplicacions: Un únic ordinador potent, amb molt disc, i l’únic requisit: molta memòria RAM. Avui en dia, no és problema posar 32Gb a un ordinador….

En aquest escenari els clients no necessiten grans màquines perquè només necessiten una connexió remota cap al servidor. Ja hi ha al mercat dispositius pensats per a tal efecte que són molt petits, eficients energèticament (i sorollosament ).

En el proper post explicaré com instal·lar una Debian en un dispositiu Thin Client (Dell Optiplex FX160), amb tant sols 512Mb de disc dur (flash), per a que al iniciar arrenqui les X i automàticament iniciï una connexió RDP. I en finalitzar, s’apagui.

Per fer còpies de seguretat senceres d’un disc dur, un bon mètode és fer una imatge sencera del disc. Així no només fem còpia de les dades, sinó del sistema operatiu tal i com el tenim configurat.

Sempre ho he fet amb el Norton Ghost (i el seu executable d’MS-DOS) però és una eina de pagament i que s’ha quedat bastant enrere tecnològicament (sobretot per fer còpies per xarxa). Tot això fins que, gràcies a Caballe.cat, vaig descobrir CloneZilla. És una utilitat (segons Caballe.cat, similar a Norton Ghost). Però per mi, és superior.

Sobretot, perquè permet transferir les imatges per xarxa de diverses formes, cosa que permet no trencar-te el cap en montar una infraestructura només per fer una imatge d’un disc: Permet copiar-les via ssh, ftp, nfs…

L’altre dia vaig utilitzar-ho per fer una imatge d’un terminal tonto (basat en Debian, instal·lat en una Flash de 512Mb). Va ser arrancar el CD (en aquest cas, vaig gravar la ISO en un pendrive), escollir el punt de muntatge via SSH i dir-li que vull copiar tot el disc dur (sda + sda1), o sigui, que copiï també la taula de particions.

Al restaurar-lo en una altra màquina (en un disc dur molt més gran), el Clonezilla et pregunta altre cop el punt de muntatge, i ja detecta les imatges prèvies que hi haguéssin. Al restaurar tot el disc, si veu que és un Linux automàticament executa el gestor d’arranc Grub perquè actualitzi el sector d’arranc amb els nous valors del disc…. i al reiniciar, miraculosament, funciona

Antigament, amb Norton Ghost, mai havia conseguit fer una imatge i restaurar-la de manera tant fàcil i àgil.

L’altre dia Microsoft va deixar en descàrrega directa (i legal, durant un any) el seu nou Windows 7. Com a bon informàtic, independentment de la meva ideologia, l’he provat. Ha sigut en un ordinador físic (sense virtualització) bastant normal (Un Pentium IV a 2.4Ghz, disc dur SATA, tarja de video Nvidia i xarxa integrada). Arranca prou finament (amb un splash bastant maco) i en resum, va bé. No obstant, l’únic comentari que puc aportar és el mateix de cada versió de Windows: En acabar la instal·lació, l’únic que puc fer és amb l’ordinador és dibuixar amb el Paint (bastant millorat, per cert), escriure un text amb el Wordpad o navegar amb l’Explorer 8. Això últim ho poso en entredubte, perquè primer hauria de molestar-me en cercar els drivers de la tarja de xarxa integrada en placa (res de l’altre món, una SiS), els únics que no va detectar.

En canvi, després de la instal·lació d’Ubuntu Jaunty a l‘ordinador nou (que per cert, ja comencen a arribar els CDs amb un nou disseny),  no va caler perdre temps en drivers ni programari addicional per posar-me a treballar: Openoffice pels documents, Evolution pel correu (l’IMAP del Gmail), Firefox per navegar decentment, SSH des de la cònsola….

Ara que ja tinc ordinador nou (que per cert, m’h'a costat el mateix que renovar el .CAT per un any, ja és fotut…) he aprofitat per deixar d’utilitzar, d’una vegada per totes, programari privatiu (piratejat) i tant sols utiltizo Ubuntu Jaunty (a l’anterior PC hi convivien Windows XP + Ubuntu i la inèrcia em portava a fer servir XP habitualment).

Una de les coses que tenia a Windows eren dues unitats de xarxa connectades al servidor de casa permanentment, i que a Ubuntu es resolen amb la opció Connecta al Servidor i afegint-lo a preferits. Però aquesta connexió és virtual, i segons quins programes no s’hi poden connectar. Per tant, he decidit connectar les dos unitats a l’antiga usança: Montant-les a la carpeta /media amb smbfs.

Amb aquest mètode hi ha un problema molt gran, i és que a l’apagar el sistema, l’ordinador tarda molt en apagar-se o directament es queda penjat. Això és degut a que s’intenta apagar la xarxa estant les unitats de xarxa montades, i l’error que apareix és: CIFS VFS: Server not responding.

La solució és ben senzilla i radica en canviar l’ordre en que l’script que desmunta els volums, posant-la abans que s’apagui la xarxa:

ln -s /etc/init.d/umountnfs.sh /etc/rc0.d/K15umountnfs.sh
ln -s /etc/init.d/umountnfs.sh /etc/rc6.d/K15umountnfs.sh